L'omnisciència d'un castell de cartes

A vegades, m’agradaria desaparèixer i aparèixer de cop en un racó on l’essència, tan sols l’essència, fos el fonament natural que persistís per sempre. Fer servir els cinc sentits en la seva màxima expressió. Llevar-te, olorar les fragàncies que et rodegen, aquell oceà enfonsat de natura, vestir-te amb quatre draps tan sols per protegir-te de les rascades i del vent, tocar-te la cara i veure que ja ha fruït la primera arruga d’una pell de foc, estirar els braços tot escoltant les onades d’una tempesta momentània i veure que el teu fill et mira amb aquells ulls nous, destapats, oberts com una rosa vermella empegueïda sota el sol. El risc de decaure. I endinsar-te en la vida, tan sols això. Per què és tan difícil tornar a l’origen?

Ens hem enredat en la nostra pròpia teranyina. Hem creat un castell de cartes gegantí. L’evolució maleïda, l’evolució invertida; la calor ens molesta, el fred ens repugna. Ja som aquells robots del futur, influïts i trastocats que caminen amb una vena negra arrapada a la cara amb l’única funció d’assecar les llàgrimes quan aquestes intenten caure. I de cosir-nos les parpelles per mantenir-nos conformes. Som el progrés, diuen. Som el control, la previsió, la tecnologia. La ciència i la investigació. Som l’evolució i la transformació. Som coneixements, som el saber: infinit, incessant, persistent. Som l'erudició i la instrucció; som l'exemple.  Som els països desenvolupats. Som el futur. Ens creiem ser l’omnisciència personificada sense adonar-nos que les busques del rellotge ja no marquen les hores, ni els minuts, ni els segons. Aquestes ja no obeeixen, s’hi neguen i comencen a girar embogides sota el pèndol que marca les pulsacions de la vida. Tan sols això. Deu, nou, vuit, set, sis... Els rellotges es destrueixen.  Els números es destrueixen. Aquests s’impregnen d’espasmes sense identificació i el pas esmorteït de l’ésser humà es desfà per tornar a començar. De cop, el primer simi, s’alça, dempeus i, en nom de la justícia, ens destroça el castell. Els fonaments! Faltaven els fonaments!