Sentir-te de nou

Sentir el teu alè de nou, després de tants anys, és foc. Un foc d’aquells de camp, d’aquells de grans històries oblidades, d’aquells de flames enormes, immenses i altes, on s’hi cremen troncs d’escorça gruixuda, tant, que els seus espetecs són estrelles fugaces. Sentir-te de nou, tocant-me la pell de neu fa que el borrissol de tot el cos se m’aixequi atent a la teva pròxima passa; a una carícia suau, a un tacte de passió fins l’extrem d’esgarrapar la pell de l’esquena estivada, i la pell es desfà i tot és sang i tot és foc i tot crema. Sentir-te de nou traient-me la roba i notar que les teves cames tremolen sota un ritme descompassat em fa mossegar-te el coll, instintivament, i arrambar-me a la teva orella per xiuxiuejar-te secrets que només tu i jo sabem. Sentir de nou la teva veu, esbufegant, sobre meu, sobre teu, em perd; una teranyina gegant ens atrapa i ens fa rodolar per un horitzó de plaers, endollats a la corrent d’una bogeria real i immersos en un paisatge groc, taronja i vermell on la penetració, aquella florida, tan sols és un audiòfon per desxifrar el jeroglífic que dus engarjolat entre barrots de ferro dins el teu cervell arrissat. Sentir-te de nou el cor és reviure. Es tornar a néixer per tornar a morir i de nou poder resucitar,  és fer créixer les ales, trencar els barrots i poder volar per ser i mai deixar d'ésser. És encendre el foc en la brassa covarda, és violar aquell temps passat, és trencar-nos el cor a mil bocins fins que les runes de l'amor es desintegrin en l'oblit. Llavors, "res" serà la paraula i "amor" quatre lletres sense sentit.