Carregats d'hòsties.

Dutxar-se cada dia és higiènic i no fer-ho no? D’acord que tenir aigua comporta, tan sols, un lleuger moviment del braç i acte seguit de la mà, per tal d’obrir l’aixeta, però això no vol dir que n’hagis d’abusar dutxant-te cada dia. Cal, sincerament, recordar que dues generacions enrere la gent es dutxava un cop per setmana perquè no tenia aigua corrent? Cal, sincerament? Cal recordar també que, en la majoria de països en vies de desenvolupament (reso a consciència perquè el seu “desenvolupament” no sigui com el nostre) encara carreguen l’aigua, després d’un llarg recorregut, per dur-la a la llar i poder-la utilitzar gairebé mesurant-ne cada gota? Amb això no pretenc, ni molt menys, menysprear tal avenç aconseguit; és obvi, doncs, que el fet de tenir aigua corrent ha estat una millora en tots els sentits. Aplaudeixo de valent, és brutal, mola que t’hi cagues, però no, veig que s'ha de recordar. Per aquí no podem anar bé. Això no és higiene, això és una mania.

Una dutxa cada dia! Perquè toca, eh! No és que tinguem calor, o estiguem suats i fem pudor, no. És una costum, ara ens ha agafat per aquí, doncs au, ramat, a passar pel tubo. Els éssers humans, éssers de baixa autoestima de neixement, han de dutxar-se cada dia per a ser feliços. Titular en majúscules. Però què ens hem pensat? Potser hauríem de fer més cas als nostres avis que, malgrat poder-ho fer, no ho fan diàriament. Potser ells, que van viure l’esforç d’aconseguir-la, la saben valorar, i no n’abusen. Però no, nosaltres sense miraments, ens dutxem cada dia, rutinàriament, perquè si sortim de casa sense dutxar-nos, jo no ens sentim desperts o ja no som persones, o no sé quines tantes tonteries a mode d’excusa es diuen per tal de donar resposta a un comportament totalment obsessiu. No estàs despert? Mare meva, això ja és malaltís. I potser la nit anterior van anar al gimnàs, i ja es van dutxar, però al matí necessiten una dutxa, perquè clar, no ésser persona és molt i molt greu. Au va! Això és higiene, senyors? N’esteu segurs? A sobre, intentant protegir tal comportament maniàtic, s'atreveixen a assenyalar a aquells qui no ho fan cada dia, que no tenen aquesta dèria odiosa i que tan sols es dutxen per no estar bruts, titllant-los de poc higiènics. Demagògia de mercadillo. Cada quant et dutxes? Cada dia, eh! Jo cada dia! Jo no sóc d’aquells bruts fastigosos, que ho fan de tant en tant, jo ho faig cada dia! Doncs tio, felicitats! Moles un munt! Brillaràs i tot! Jo de tu, ja que ja estàs emmerdat, em passaria tot el dia a la dutxa, fregant-te a consciència mentre penses en quin sabó genera més espuma. Saps que pots aconseguir una pell de dofí?

No penso deixar que aquest tema esdevingui tabú. Jo em dutxo cada dos dies encara que a l’estiu quasi cada dia hi passo, perquè se sua més i fa calor. Qüestió pràctica i lògica. Sapiguem diferenciar què és una mania i què és la higiene en sí i tinguem més en compte l’aigua com a bé escàs. Creieu que si tothom es dutxés cada dia hi hauria aigua per a tothom? Creieu que hi hauria aigua per als gairebé set mil milions d'habitants? No, òbviament que no n'hi hauria. El capitalisme i la societat de consum, de nou, tornen a treure el cap.  Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.