diumenge, 5 de febrer del 2012

Pseudodemocràcia!

Fa uns dies vaig llegir al diari que Argentina torna a reclamar la sobirania sobre les illes Fakland (illes Malvines, pels argentins i espanyols). Us informo ràpidament: Les illes Fakland o Malvines són un arxipèlag situat al sud de l’Oceà Atlàntic, al costat d’Argentina. Aquest conjunt d’illes constitueixen un territori autònom d’ultramar del Regne Unit que l’Argentina ha vingut reclamant des de la reafirmació de la sobirania britànica l’any 1833. L’Argentina, doncs, no reconeix la sobirania britànica sobre les illes i les inclou dins els seus territoris. Per tal de fer efectiva la seva reclamació, l'abril de 1982 l'Argentina va ocupar les illes, la qual cosa va donar origen a la guerra de les Malvines, que, durant dos mesos, enfrontà l'Argentina i el Regne Unit fins que, finalment, els britànics aconseguiren alliberar l'arxipèlag de l'ocupació argentina.

El govern britànic respon que la sobirania d’aquestes illes només la poden decidir els seus habitants. Que volen ser argentins? Cap problema. Però aquest és un tema que han d’aprovar els ciutadans en referèndum. Argentina s’hi oposa. És exactament el mateix discurs que utilitza Gran Bretanya amb Gibraltar. La sobirania recau en els habitants del territori, més enllà dels avatars històrics. Què fa Espanya? El mateix que Argentina, s’hi oposa. Espanya es nega a plantejar cap mena de referèndum a Gibraltar, perquè té por de la veu del poble. Amb el País Basc i Catalunya passa el mateix. Tant és si una majoria de bascos o catalans opta per la independència de forma democràtica, cal que tots passem pel sedaç de la Constitució espanyola encara que per fer-ho s'hagi de retorçar el sentiment majoritari de la societat per adaptar-lo a la llei.

És per això que la pràctica totalitat dels partits polítics espanyols no s'oposen a una possible independència catalana o basca fent campanya activa pel "No" en un eventual referèndum d'autodeterminació, sinó que dediquen el 100% dels seus esforços a prohibir el plebiscit. També és força comú entre aquesta gent dir que tan sols una petita part de la societat catalana és independentista. Aleshores, jo em pregunto: Què millor que convocar un referèndum i demostrar que, en efecte, l'independentisme aglutina molt poc suport? Al Regne Unit, en canvi, els partidaris de la unió amb Escòcia aportaran una bateria d'arguments als escocesos per mirar de convence'ls que continuar sent part de la Gran Bretanya és bo per ells.

Espanya és així i mai canviarà. Espanya no vol que formem part d’ella perquè no ens escolta. Espanya ens trepitja, i ens imposa. Aquest és un país democràtic, de debò? De govern del poble aquí no hi ha res. Jo el que veig és encara una colonització, una colonització de paper, això sí. De bona cara per davant i d’una gran hòstia per darrere. Només veig corrupció per totes bandes i, en conseqüència, injustícia. Molta injustícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada