Tot just ara he acabat el llibre “Fuego Sagrado” de la Mala Sen, escriptora d’origen indi. Va néixer a Mussoorie, a Uttar Pradesh, però des de molt jove es va traslladar a viure a Anglaterra, on resideix de forma habitual. El llibre, en definitiva, narra amb rigor i audàcia la trista realitat de la condició femenina a l’Índia, un país on néixer dona, sovint, és una desgràcia.
Ser dona a l’Índia és, encara avui dia, un pecat. Una nena, al néixer, tan sols és una càrrega pesada que la seva família haurà d’arrossegar fins el dia del seu matrimoni, quan per fi sigui la família del marit qui l’accepti com a part integrant de la seva família. Per tal d’agrair-ho, l’esposa haurà d’aportar un dot substanciós, sovint molt difícil d’aconseguir. D’aquesta manera, doncs, s’explica que moltes mares recorrin als serveis de la llevadora per tal d’enverinar a les seves filles acabades de néixer i que moltes parelles decideixin avortar quan se n’adonen que el seu pròxim fill serà una nena. D’aquesta manera, la mort es vesteix de respecte en algunes llars on els desitjos del mascle són ordres, i la desesperació pot dur a una jove de divuit anys a immolar-se a la pira on encara cremen leds cendres del seu difunt espòs.
Mala Sen va voler saber què s’amagava darrere la mirada trista de les dones del seu país i va viatjar a diferents llocs de l’Índia en busca d’una resposta. “Fuego Sagrado” és el magnífic resultat d’aquest treball, on el patiment es converteix en denúncia per tal que ningú encara descansi en la ignorància.
(En alguns textos successius, explicaré els diferents punts (matrimoni, infantil dot, sati, immolició...) que considero importants per tal d’entendre la situació de la dona a l’Índia),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada