Agafes les escombraries i surts de casa. El contenidor està una mica lluny, potser un parell de carrers amunt. Això t’empipa perquè recórrer tota la distància amb tant de pes fa que se’t marquin les tires de la bossa a la part de dins dels dits. Els últims segons són els pitjors, ja no aguantes més. Hi arribes, fas l’últim esforç d’enlairar-la i la deixes anar dins i... res, la perds per sempre més.
Quan te’n tornes cap a casa la trobes a faltar entre els teus dits. Trobes a faltar la costum, que no la merda. La merda mai es troba a faltar. Et mires els dits. Te'ls fregues. Encara hi tens la marca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada